Investigadors del grup de Genètica Molecular Humana de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) liderats per la Dra. Sara Larriba, en col·laboració amb el Dr. Francesc Vigués i el Dr. Manel Castells del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), mostren la utilitat de certes molècules, els miRNAs en semen, com a biomarcadors no invasius del càncer de pròstata. Els resultats d'aquest estudi s'han protegit mitjançant una patent i es publiquen a Scientific Reports aquesta setmana.

 

El semen pot considerar-se com la biòpsia líquida dels òrgans del sistema reproductor masculí, i específicament de la glàndula prostàtica: aproximadament el 40% del semen deriva del teixit prostàtic, de manera que és probable que contingui molècules específiques derivades de la malaltia de la pròstata. El grup de recerca de la Dra. Larriba, centrat en l'estudi de la línia de recerca en "Genètica Molecular de la Infertilitat Masculina i Càncer Urogenital", ha determinat que la quantificació de certes molècules d'àcid ribonucleic, conegudes com miRNAs, i que estan contingudes en vesícules extracel·lulars del plasma seminal, podrien ser clínicament útils com a biomarcadors no invasius per al càncer de pròstata.

 

"El nostre estudi mostra models basats en miRNAs d’exosomes de semen com a biomarcadors moleculars amb el potencial de millorar l'eficàcia del diagnòstic i/o pronòstic del càncer de pròstata. Aquestes proves basades en miRNAs proporcionen informació fiable que ajudarà els metges a prendre decisions clíniques, i evitarà biòpsies invasives innecessàries per als pacients, millorant l'eficiència de la detecció del càncer de pròstata i la qualitat assistencial del pacient”, explica la Dra. Larriba.

 

El càncer de pròstata és el tipus de càncer masculí maligne més freqüent en els països occidentals. En els últims anys, s'ha aconseguit una disminució significativa de la mortalitat gràcies a l'ús de PSA (antigen prostàtic específic) en sang com a marcador tumoral; però, les deficiències de PSA com a biomarcador estan ben documentades: "En molts casos, tenir nivells elevats de PSA no vol dir presentar càncer de pròstata, també s'associa a altres patologies com la hiperplàsia benigna de pròstata o la prostatitis. Per tant, l'examen de PSA ha resultat en un sobrediagnòstic de càncers de pròstata i en moltes biòpsies innecessàries de malaltia benigna ", comenta el Dr. Vigués.

 

"A més, els nivells sèrics de PSA no es correlacionen amb l'agressivitat del tumor, la supervivència o la resposta als tractaments farmacològics, el que comporta a un tractament excessiu dels tumors no agressius. En aquest context, serien realment benvinguts biomarcadors no invasius més precisos per càncer de pròstata amb fins de diagnòstic i pronòstic ", afegeix el Dr. Castells.

 

”El nostre objectiu és oferir els nostres resultats a les clíniques com a prova de diagnòstic. En aquest sentit, el següent pas és la realització d'estudis prospectius en cohorts més àmplies de pacients abans que aquest biomarcador basat en miRNAs pugui ser adoptat en la pràctica clínica", conclou Larriba.