Des de fa dècades, se sap que les cèl·lules tumorals tenen un metabolisme alterat, i això queda  reflectit en múltiples rutes bioquímiques, i en especial, en la manera d’obtenir energia per a la seva supervivència.

 

Si les cèl·lules sanes fan servir l’anomenada cadena respiratòria mitocondrial, els tumors fan ús de la glicòlisi aeròbia, un procés que els permet obtenir energia d’una manera més ràpida però que depèn de la glucosa. Aquest fenomen —conegut com l’efecte Warburg— és causat per diferents canvis que sorgeixen durant la transformació cel·lular.

 

Ara, un nou article descriu una lesió epigenètica que en tumors humans és responsable d’originar aquesta via alterada perquè el càncer obtingui energia.

 

El treball, publicat a la revista Journal of Clinical Investigation Insight, és una nova recerca del grup de Manel Esteller, catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, investigador ICREA, coordinador del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL, i director electe de l’Institut de Recerca Josep Carreras.

 

Tal com explica Esteller, que ha liderat el treball científic, «s’ha descobert que els tumors escamosos —com els del cap, coll, esòfag i cèrvix— presenten la pèrdua d’activitat del gen SVIP, que té com a funció habitual evitar la degradació de proteïnes importants per a l’equilibri cel·lular. El defecte en la funció del gen SVIP provoca que es destrueixi la maquinària metabòlica que permet l’ús fisiològic de la glucosa per obtenir energia de forma pausada i controlada, i que finalment és substituïda per una mena de fast food molecular que obté energia barata per a la cèl·lula tumoral».

 

«També hem observat que els pacients que presenten aquest canvi metabòlic mostren una supervivència més curta en el curs de la malaltia», continua Manel Esteller. No obstant això, l’addicció de les cèl·lules canceroses a la glucosa també podria ser el seu punt feble. Tal com avança l’expert, «els resultats preclínics mostren que els pacients amb el defecte epigenètic del gen SVIP són més sensibles a fàrmacs dirigits contra el receptor de glucosa, els quals bloquegen l’entrada d’aquesta molècula i causen una mena de síndrome d’abstinència del tumor que n’inhibeix el creixement».

 

En el nou treball, que té com a principals autors els investigadors Pere Llinàs-Arias i Margalida Rosselló-Tortella (IDIBELL), també hi han participat Marta Cascante i Sílvia Marín, de la Facultat de Biologia UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD); Antonio Zorzano, de la Facultat de Biologia UB, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), i Juan P. Muñoz (Facultat de Biologia UB, IRB Barcelona i CIBERDEM), entre d’altres.