•    En resposta al tractament, les cèl·lules immunitàries del tumor actuen com a elements que fan tornar maligne el tumor.

 


Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Programa ProCure de l’Institut Català d’Onclogia (ICO) publiquen a Cancer Research un estudi on descriuen un nou mecanisme en càncer que torna malignes les cèl·lules (malignització) i que contradiu el que s’havia publicat fins ara respecte a la resistència a fàrmacs que eviten la formació de vasos sanguinis (antiangiogènics). La investigació ha estat liderada pel Dr. Oriol Casanovas, del grup d’Angiogènesi Tumoral de l’IDIBELL, i la Dra. Iratxe Zuazo hi ha participat com a una de les primeres autores.

 

En la cerca de factors alternatius per combatre el càncer, el desenvolupament d’anticossos com a via terapèutica n’és una d’elles. Els anticossos poden tenir un efecte antitumoral, evitant que els tumors es desenvolupin adequadament. En aquest estudi es va observar que un d’aquests anticossos conduïa a uns efectes similars als coneguts per als tradicionals medicaments antiangiogènics. No obstant, la resposta inicial al tractament culminava amb l’aparició de resistència i malignització a llarg termini a través d’un mecanisme desconegut fins el moment. 

 

“En la formació de vasos sanguinis (angiogènesi) s’havia descrit que les condicions de baixa concentració d’oxigen (hipòxia) en el tumor eren la causa de la malignització de les cèl·lules tumorals, és a dir, que es tornessin més agressives i migressin” comenta la Dra. Iratxe Zuazo, “però les nostres mostres no presentaven condicions d’hipòxia i seguíem tenint aquest efecte”.

 

L’anticòs de l’estudi tenia com a diana la Semaforina 4D (Sema4D). Les semaforines són una gran família molt diversa de proteïnes de l’exterior de les cèl·lules, implicades en la senyalització cel·lular, que són essencials pel desenvolupament i manteniment de molts òrgans i teixits. Algunes d’elles tenen implicacions en angiogènesi i progressió del càncer. El seu nom prové de grec semaphero que significa “portador de senyals”.

 

Sema4D és una proteïna que s’expressa majoritàriament a la membrana de tumors sòlids, en càncers com el de mama, de pròstata i el de còlon. Aquesta proteïna també es troba en macròfags associats a tumors (TAMs), que són cèl·lules immunitàries que tenen un paper important en la invasió dels tumors, en la formació de tumors i en la metàstasi. La Semaphorina 4D també està relacionada amb la formació de vasos sanguinis.

 

Davant d’aquesta nova situació, els investigadors van buscar quin podia ser el factor diferencial respecte el que es coneixia fins ara, i es van adonar que hi havia força presència de macròfags. Van veure que, en presència de l’anticòs anti-Sema4D, els macròfags secretaven una molècula nomenada SDF1, que provoca que les cèl·lules tumorals migrin més: que presentin més motilitat i més invasió.

 

Aquestes proves es van fer en models transgènics de ratolins i el que s’observava era una supervivència augmentada dels animals a curt termini. A llarg termini, però, es generava un efecte indesitjat (metàstasi), empitjorant significativament la condició dels ratolins.

 

“Ara que coneixem el nou mecanisme, podem començar a buscar una manera d’inhibir-lo -evitant que se secreti SDF1, per exemple- i, d’aquesta manera, donar una alternativa per tenir tan sols els efectes positius de l’anticòs” explica el Dr. Oriol Casanovas. I afegeix que “es tractaria depenent de cada cas, duent a terme teràpies simultànies amb dos fàrmacs alhora”.

 

“El que proposem és que es tingui també en compte el sistema immune a l’hora de realitzar algunes teràpies, perquè ara sabem que pot existir la possibilitat d’activar-lo amb alguns fàrmacs” conclou la Dra. Iratxe Zuazo.