“Després de molt anys pensant que la resistència dels bacteris als antibacterians és un problema en el tractament d’infeccions, aquest descobriment planteja importants interrogants” ha explicat Vila. La resistència als antibacterians és un fenomen intrínsicament relacionat amb la seva introducció en la pràctica clínica i amb l’ús particular de cada compost.

Les fluoroquinolones son un tipus d’antibacterians d’ampli espectre d’origen sintètic i representen el tractament d’elecció d’un gran nombre d’infeccions tant d’origen humà com animal. La resistència a aquests agents antibacterians és cada cop més important entre les soques d’origen clínic.

El proper pas en la investigació serà demostrar aquesta relació en models animals.

Segons Vila, “tot i que alguns experts plantegen l’extensió d’aquestes soques multi resistents però poc virulentes per lluitar contra les infeccions, és molt complicat perquè també és cert que les soques resistents a les quinolones tenen pitjor fitness que les que en són sensibles”. Una aplicació que potser es podria arribar a aconseguir és “la substitució de soques sensibles i virulentes de Salmonella i E.coli per les soques resistents i poc virulentes en animals pel consum humà de manera que tot i transmetre’s no podrien colonitzar l’epiteli humà”.

Sobre Jordi Vila
El doctor Jordi Vila és cap del servei de microbiologia de l’Hospital Clínic, investigador de l’IDIBAPS i Catedràtic del departament d’Anatomia patològica, Farmacologia i Microbiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El seu equip s’ha centrat en l’estudi de les bases moleculars de les resistències dels bacteris als antibiòtics i en desenvolupar fàrmacs per lluitar contra aquesta resistència.

Des del 2009 és Director del Congrés Europeu de microbiologia clínica i malalties infeccioses (ECCMID) i des de l’any 2006 és membre del Comitè del Programa Científic de l’ICAAC. Ha publicat més de 200 articles i l’any 2010 va rebre el premi IDIBAPS a la seva trajectòria científica.