Un article de revisió, realitzat per investigadors de l'IDIBELL, sobre la situació de les teràpies antiplaquetàries en síndromes coronàries agudes en pacients amb diabetis tipus II posa de manifest la necessitat de buscar noves teràpies més potents per a aquesta població de risc.

L’article ha estat publicat a la revista científica Circulation, la publicació de referència en cardiologia, i avalua els pros i els contres de diferents estratègies, com

l’ús de nous fàrmacs amb més capacitat antitrombòtica, l’augment de les dosis dels medicaments ja coneguts o la cerca d’una combinació de fàrmacs inhibidors de plaquetes adequada per a cada pacient.

El nou Laboratori d’Investigació Cardiovascular de l’IDIBELL, dirigit per José Luis Ferreiro, començarà la recerca en aquest àmbit amb la col·laboració del grup de recerca en Diabetis, nutrició i malalties endocrines de l’institut. L’article ha estat realitzat per José Luis Ferreiro, investigador de l’IDIBELL i cardiòleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i per Dominick Angiolillo, director del Cardiovascular Research Center de la Universitat de Florida.

Els diabètics tenen malalties cardiovasculars amb més freqüència i, a més evolucionen pitjor. De fet, els diabètics sense malaltia coronària

tenen el mateix risc de patir esdeveniments cardiovasculars que els no-diabètics que han tingut un infart de miocardi. La diabetis és un factor predictiu de malaltia isquèmica coronària (obstrucció dels vasos sanguinis que aporten sang al cor) que pot comportar la mort a curt o llarg termini..

L’investigador José Luis Ferreiro explica que això es deu al fet que el funcionament plaquetari dels pacients amb diabetis és diferent: “presenten alteracions que fan que siguin més actives i se secretin més, de manera que no només augmenta el risc de desenvolupar una síndrome coronària aguda sinó que a més no responen als agents inhibidors de plaquetes amb la mateixa eficàcia que les plaquetes normals”.

Resposta als fàrmacs actuals

Durant els darrers anys han aparegut nous fàrmacs per tractar la síndrome coronària, que comprèn l’infart agut de miocardi i l’angina de pit. La patologia aterosclerosa coronària suposa la majoria de les afeccions cardíaques i és la principal causa de mort en homes i, particularment, en diabètics. Malgrat que actualment es disposa d’una varietat de fàrmacs antitrombòtics, es continua fent servir de forma genèrica l’àcid acetilsalicílic i el clopidogrel com a tractaments antiagregants orals d’elecció. Tot i així, fins a un 40% dels pacients, entre ells els diabètics, no responen a l’acció d’aquests medicaments.

L’estudi fa una radiografia de la situació actual dels pacients de diabetis com a població d’alt risc de patir patologies cardiovasculars i de la seva resposta als tractaments actuals i proposa noves estratègies terapèutiques.

Ferreiro ha explicat que existeixen tres alternatives per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques: “la primera és l’ús de nous fàrmacs antiagregants més potents que els utilitzats fins ara com podria ser el prasugrel (ja comercialitzat) o el ticagrelor; la segona opció seria elevar les dosis dels tractaments actuals de manera que augmentin la seva eficàcia antiplaquetària; i, finalment, combinar fàrmacs inhibidors de plaquetes per diverses vies de manera que potenciéssim de forma sinèrgica l’efecte de tots els fàrmacs”.

Ferreiro ha participat en diversos estudis farmacodinàmics a la Universitat de Florida amb l’objectiu de comparar la inhibició plaquetària en pacients de diabetis amb diferents combinacions de fàrmacs que ens permetin predir la resposta al tractament. Un dels objectius del nou Laboratori d’Investigació Cardiovascular que lidera a l’IDIBELL és “realitzar aquest tipus d’estudis per optimitzar la combinació de fàrmacs per a cada pacient”.

Referència de l’article



*investigador de l’IDIBELL