Investigadores del grup de recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb diversos hospitals, han descobert que un estil de vida intel·lectualment actiu confereix protecció enfront de la neurodegeneració en persones amb malaltia d'Huntington, retardant l'aparició de símptomes i de pèrdua de substància grisa al cervell. La investigació, liderada per la Dra. Estela Càmara i la investigadora de doctorat Clara García Gorro, contribueix a entendre els factors relacionats amb les diferències de símptomes entre pacients amb aquesta malaltia i a desxifrar els mecanismes cerebrals responsables de tals diferències.

 

L'estudi, publicat a Neuropsychologia, demostra com els pacients amb malaltia de Huntington amb major activitat cognitiva al llarg de la vida obtenen millors puntuacions en proves neuropsicològiques. "Aquests pacients van mostrar un retard en l'aparició dels primers símptomes de la malaltia i un menor nivell d'atròfia en una zona del cervell especialment afectada en aquesta malaltia, el nucli caudat", explica Clara García Gorro.

 

Per avaluar l'activitat intel·lectual al llarg de la vida, es va tenir en compte el nivell educatiu, el tipus d'ocupació professional, el nombre d'idiomes, l'activitat lectora i la freqüència amb què els participants jugaven a jocs com els escacs, entre altres factors.
Aquests resultats suggereixen que una major activitat mental protegeix a cert nivell al cervell del procés neurodegeneratiu, mantenint-lo en bon estat més temps. "Per tant, aquest descobriment recalca la importància de les intervencions cognitives en malalties neurodegeneratives i de portar una vida cognitivament estimulant per mantenir un cervell sa", afegeix la Dra. Cámara.

 

La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa d'origen genètic per a la qual no existeix cura actualment. Els seus principals símptomes inclouen problemes motors, cognitius i psiquiàtrics. L'edat mitjana d'aparició dels primers símptomes és al voltant dels 40 anys, sent una malaltia progressiva en la qual els símptomes empitjoren gradualment.