Investigadors del grup de Genètica Molecular Humana de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderats per la Dra Sara Larriba, han identificat un nou biomarcador no invasiu de la presència d'espermatozoides en els testicles d'homes azoospèrmics, que representen el 10% de els casos d'esterilitat masculina. El treball, publicat a la prestigiosa revista internacional Human Reproduction, s'ha realitzat en col·laboració amb l'equip del Dr. Bassas, del Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert.

 

La azoospèrmia, absència total d'espermatozoides en l'ejaculat, provoca esterilitat, però no sempre descarta tècniques de reproducció assistida com la ICSI (injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides) amb espermatozoides o espermátides recuperades del propi testicle. "Tot i que les determinacions hormonals i altres dades clíniques poden orientar-nos, encara falten mètodes de diagnòstic no invasiu que determinin amb precisió si hi ha espermatozoides al testicle en homes azoospèrmics, condició determinant per a un tractament de reproducció assistida. Per tant, el diagnòstic sempre obliga a realitzar una biòpsia", comenta el Dr. Bassas.

 

L'equip investigador ha determinat que la quantificació de certes molècules d'àcid ribonucleic anomenades miRNAs, contingudes en unes vesícules del plasma seminal, poden utilitzar-se com biomarcadors no invasius de la presència d'espermatozoides en testicle, pel que representen una alternativa per identificar a priori aquells individus amb possibilitats reals de recuperació positiva d'espermatozoides, evitant biòpsies innecessàries. "El plasma seminal mostra una alta concentració d'àcid ribonucleic (RNA), tant RNA missatger (mRNA) com d’altres RNAs (miRNAs), que poden identificar-se i quantificar-se, el que els converteix en candidats a biomarcadors no invasius de diagnòstic i pronòstic" explica la Dra Larriba, responsable de la línia de Genètica Molecular de la Fertilitat Masculina a l’IDIBELL.

 

La troballa s'ha protegit mitjançant una patent i s'ha presentat com a ponència convidada al 32è Congrés de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), celebrat aquest mes de maig, i ha estat acceptada com a comunicació oral al Congrés de l'European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE), que se celebrarà a Barcelona el juliol de 2018.