L’any 2009 ha estat molt bo per al grup de recerca de Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, que ha assolit prop de 350 punts de factor d’impacte, amb una mitjana de gairebé set punts per article publicat . Ángel Cequier, responsable del grup i cap de la Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista de l’Hospital Universitari de Bellvitge, atribueix aquests bons resultats a un fet puntual.
Felicitats pels resultats obtinguts l’any 2009.
Gràcies, però hem de ser molt prudents perquè el resultat del factor d’impacte de l’any passat té un component conjuntural, perquè van coincidir diverses publicacions simultàniament de les diferents línies de recerca que conformen el grup de Malalties Cardiovasculars. És un exponent difícil de mantenir anualment perquè el nostre grup està format exclusivament per investigadors clínics. Això implica que tenim un gran volum d’activitat assistencial i no podem dedicar tant de temps com voldríem a fer recerca. Ara, un dels principals objectius és incorporar investigadors amb un enfocament més bàsic.
Quins projectes teniu previstos per poder assolir aquest objectiu?
D’aquí a pocs mesos tindrem acabat un nou laboratori d’investigació cardiovascular, ubicat a l’hospital Duran i Reynals. Aquest espai estarà destinat a la recerca en lípids i en trombosi i funcionament plaquetari, i s’enfocarà a fer una investigació més bàsica íntimament lligada amb la clínica. El laboratori estarà dirigit per un cardiòleg que té molta experiència en recerca bàsica, el doctor Ferreiro. Aquesta instal·lació suposarà un canvi radical a la manera com el nostre grup fa recerca.
Col·laboreu amb altres grups de recerca de l’IDIBELL?
Malauradament, de manera molt puntual. Crec que ens falta conèixer millor la cartera de serveis dels altres grups de recerca que hi ha a l’IDIBELL. Estic segur que tenim investigadors a l’IDIBELL que podrien donar resposta a moltes de les nostres preguntes, però desconeixem la recerca que fem nosaltres mateixos.
Les malalties cardiovasculars són molt prevalents. Què pot aportar la recerca en aquest camp a curt i a mig termini?
Dins de les malalties cardiològiques, la més prevalent és la malaltia coronària, la cardiopatia isquèmica. Nosaltres hi estem molt ben posicionats des del punt de vista clínic i de recerca. El fet que les persones visquin cada cop més anys fa que apareguin malalties que abans no vèiem. Fa vint-i-cinc anys, un malalt de 68 anys era gran, i a l’hospital gairebé no arribàvem a veure pacients de 75 o 80 anys. Ara és molt comú. L’envelliment de la població ens obliga a donar una resposta diferent a moltes malalties cardíaques. No sabem si determinades estratègies de tractament que funcionaven en pacients joves també són efectives en gent més gran. Aquest és un camp molt important on desenvolupar la nostra investigació en malaltia coronària i arterioscleròtica.
En els darrers anys estem vivint un canvi en el tractament de la malaltia cardiovascular, amb la incorporació de noves tècniques de cardiologia intervencionista que, per exemple, fan cada cop menys necessària la cirurgia.
Efectivament, la cardiologia és una de les especialitats que ha experimentat un desenvolupament tecnològic més important en els darrers anys. Des del punt de vista assistencial, i això també condiciona la recerca que fem, l’hospital de Bellvitge està molt ben posicionat en l’ús d’aquestes tecnologies. Per exemple, som el centre de Catalunya que revascularitzem més malalts coronaris. Som molt conscients de la importància de l’aplicació de la tecnologia a la pràctica clínica, i això permet desenvolupar determinades línies de recerca.
Ara estan apareixent stents intracoronaris que alliberen determinats tipus de fàrmacs, i d’altres que són biodegradables, que s’implanten i, al cap de dos o tres mesos, desapareixen. Un altre aspecte que està revolucionant l’assistència i la recerca és el tractament de l’infart agut de miocardi amb angioplàstia primària. Aquest és un camp d’investigació apassionant, perquè desconeixem molts aspectes de com respon el cor a l’obertura de l’artèria. Tinguem en compte que no fa gaire temps no hi havia pràcticament tractaments per a aquests malalts; es deixaven al llit i de vegades evolucionaven bé i d’altres, malament. Totes aquestes tecnologies estan obrint línies de recerca molt atractives.
Quina percepció teniu de l’IDIBELL?
El canvi que s’ha produït durant els dos últims anys és tremendament positiu. Ara les línies estratègiques estan més clares. S’ha de reconèixer especialment l’aposta de la gerència de l’hospital per recolzar la recerca. Estem en una situació radicalment diferent a la de fa uns anys, en què suposava un esforç brutal fer qualsevol tipus d’investigació.
Creieu que l’IDIBELL canalitza bé la recerca dels professionals de l’hospital de Bellvitge?
Quan hem estat vint anys de travessa del desert, de vegades és complicat. Sovint és difícil intentar trobar el consens, establir objectius comuns perquè totes les persones que formen part de l’IDIBELL treballin junts. Jo crec que anem pel bon camí, però encara ens queda feina a fer. De tota manera, sempre tendim a ser molt exigents amb el que ens toca de prop. Jo, quan parlo de l’estructura de l’IDIBELL a la resta d’Espanya o, fins i tot, a altres països, me n’adono que la nostra organització és força positiva. |
