Un estudi de l’DIBELL demostra que la inhibició del metabolisme de la glucosa amb la molècula 2-deoxiglucosa (2-DG) indueix la mort cel·lular en un tipus de sarcoma infantil: el rabdomiosarcoma alveolar. Els resultats s’han publicat a la revista Cancer Research.
Aquesta molècula és molt similar a la que s’utilitza en la tomografia per emissió de positrons (PET), una tècnica d’imatge que serveix per diagnosticar diversos tumors segons la seva taxa de consum de glucosa. Això suggereix que podria ser utilitzada de manera immediata com a tractament d’aquest tumor infantil agressiu.
El rabdomiosarcoma és el tumor de teixit tou més comú en nens i adolescents, i representa entre el 4 i el 5% dels tumors pediàtrics. Es presenta en dues formes: el rabdomiosarcoma embrional, el tipus més freqüent i menys agressiu, i el rabdomiosarcoma alveolar, de pitjor pronòstic. El tractament més utilitzat per aquest últim tipus de sarcoma és la cirurgia. Els tractaments amb quimioteràpia no són eficaços i actualment la taxa de supervivència desprès de cinc anys del diagnòstic és del 70%, la qual cosa indica que és necessari el desenvolupament de tractaments més eficaços.
Noves estratègies terapèutiques
En aquest sentit, en els últims anys ha crescut l’interès per estudiar el metabolisme tumoral com a possible diana terapèutica. Diverses vies metabòliques presenten diferents funcions en cèl·lules tumorals i en cèl·lules sanes. En concret, la glicòlisi (oxidació de la glucosa per obtenir energia) augmenta en algunes cèl·lules tumorals. Això les fa particularment sensibles a inhibidors de la glicòlisi com la 2-deoxiglucosa.
L’estudi, coordinat per la cap del grup de Regulació de la Mort Cel·lular, Cristina Muñoz-Pinedo, i el cap de grup de Sarcomes, Òscar Martínez-Tirado demostra que “in vitro” aquesta molècula inhibeix el metabolisme de la glucosa que la cèl·lula tumoral necessita, provocant la seva mort. Segons la investigadora Cristina Muñoz-Pinedo aquesta molècula “frena el creixement de les cèl·lules tumorals, els provoca la mort i un percentatge d’elles pateix una diferenciació terminal, i presenten l’aspecte de cèl·lules musculars sanes.”
Aquesta molècula també és molt semblant a la que es fa servir en les tècniques d’imatge PET que s’utilitzen per diagnosticar tumors que tenen un elevat metabolisme de la glucosa. Això, i el fet que ja s’estan realitzant assaigs clínics amb altres tumors, demostren que, a dosis altes, aquesta molècula és poc tòxica i seria relativament fàcil poder-la fer servir en tractaments de rabdomiosarcoma alveolar.
Muñoz-Pinedo ha afegit que “el fet de conèixer el mecanisme cel·lular que provoca la mort d’aquests cèl·lules tumorals permetrà, en el futur, afinar més en els tractaments i fer-los més personalitzats”.
Referència de l’article
Silvia Ramírez-Peinado, Fermín Alcázar-Limones, Laura Lagares-Tena, Nadia El Mjiyad, Alfredo Caro-Maldonado, Tirado OM and
Cristina Muñoz Pinedo. 2-deoxyglucose induces Noxa-dependent apoptosis in alveolar rhabdomyosarcoma.
Cancer Research doi:10.1158/0008-5472.CAN-11-0759.