Investigadors del grup de recerca en psiquiatria i salut mental de l’IDIBELL a l’Hospital Universitari de Bellvitge han demostrat que l’edat del pacient influeix en la presentació del trastorn del de joc patològic i en la seva evolució clínica. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Journal of Gambling Studies.
Trets de personalitat
L’estudi s’ha realitzat amb més de 2.300 pacients d’entre 17 i 86 anys. La coordinadora de l’estudi Susana Jiménez Murcia explica que alguns trets de personalitat associats a l’edat són factors de risc en les diverses etapes de la vida. Els pacients més joves (d’entre 17 i 35 anys) tenen més tendència a la impulsivitat i a cercar noves sensacions que actuen com a factors precipitants de l’addicció al joc. En canvi, en les persones d’edat avançada (d’entre 55 i 86 anys) aquests factors de risc disminueixen i n’augmenten d’altres com l’evitació del dany (tendència a l’angoixa i a la preocupació excessiva) i la cooperació. “Les persones grans no juguen tant per buscar el premi o pel repte de guanyar o per la competitivitat com fan els joves, sinó que ho fan per modular estats emocionals negatius”, ha explicat Jiménez. Els pacients més grans “fugen de sentiments de solitud, d’insatisfacció o fins i tot de malestar físic”. “L’únic factor de la personalitat que no varia amb l’edat és l’autodirecció, la capacitat d’agafar les regnes de la nostra vida, de ser persistents amb un objectiu”, afirma la investigadora. La investigació confirma que aquest factor “és baix en totes les etapes i ens pot donar la clau per actuar en el tractament i en la prevenció del trastorn”.
Intervenció precoç
L’estudi associa els joves amb una edat d’inici més precoç i més severitat en la conducta del joc. “Una intervenció precoç en aquests pacients fa que controlem el problema en les primeres fases i puguem donar eines al pacient perquè el tingui controlat”. I és que una de les conclusions de l’estudi és que el joc patològic és un trastorn transitori i episòdic en la vida del pacient. “Veiem”, diu Jiménez, “que en determinats moments de la vida i per influència de factors socials, ambientals i personals es pot controlar millor aquesta conducta i, en canvi, en d’altres no, fent que se’n compliqui molt la psicopatologia. No es tracta d’un trastorn crònic per a tota la vida”.
En els pacients d’entre 55 i 86 anys, el trastorn està associat a problemes de salut, mentre que en els de mitjana edat s’associa a majors problemes econòmics. L’estudi també ha detectat un inici en el joc més tardà en les dones, cap als 35-40 anys, mentre que els homes comencen a jugar més joves.
La investigadora Susana Jiménez Murcia explica que en els últims anys ha canviat el perfil del pacient com a conseqüència de l’auge del joc per Internet: “ara ens arriben a la consulta pacients més joves, amb estudis universitaris i amb nivells socioeconòmics més elevats. Hem de continuar fent feina per promoure el joc responsable i també per informar del risc potencial del joc”.
Referència de l’article
Granero R.*, Penedo E.*, Stinchfield R., Fernández-Aranda F.*, Savvidou L.G., Fröberg F., Aymamí N.*, Gómez-Peña M.*, Pérez-Serrano M.*, del Pino_Gutiérrez A.*, Menchón J.M.* and Jiménez-Murcia S.*. Is pathological gambling moderated by age? Journal of Gamblinh Studies. DOI 10.1007/s10899-013-9369-6.
*Investigadors de l’IDIBELL