Un estudi publicat a Nature reforça la contribució de la quinasa S6K1 en l’obesitat i l’envelliment

20170208_Thomas_Nature

La fosforilació d’EPRS condiciona les respostes metabòliques dependents de S6K1 relacionades amb l’obesitat i l’envelliment Els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona (UB) George Thomas, cap del grup de recerca en Metabolisme i el Càncer, i Sara Kozma, publiquen aquesta setmana a la revista Nature un article sobre el paper de la quinasa S6K1 en el canvi de funció de la glutamil-prolil-tRNA sintetasa (EPRS) d’inhibidora de la traducció a transportadora d’àcids grassos. L’estudi es va dur a terme en col·laboració amb investigadors de la Cleveland Clinic i la Universitat d’Illinois, i podria conduir potencialment al desenvolupament de biomarcadors i teràpies dirigides contra l’obesitat i l’envelliment.

Estudis anteriors dels doctors Thomas i Kozma de l’IDIBELL-UB ja havien demostrat que S6K1 exerceix un paper crític en l’expansió dels teixits grassos mitjançant la regulació transcripcional de la diferenciació de les cèl·lules mare mesenquimals (MSC) en adipòcits (cèl·lules de greix). “Mentrestant”, explica el Dr. Thomas, “Paul Fox es va posar en contacte amb nosaltres proposant una possible connexió entre S6K1 i l’enzim EPRS. Junts vam descobrir que la fosforilació

de S6K1 és necessària per alliberar EPRS del seu paper habitual en la síntesi de proteïnes i formar el complex inhibidor de la traducció d’interferó ɣ (GAIT), que bloqueja la traducció de gens regulats per l’interferó”.

“Aquest canvi de funció es determinant, ja que paral·lelament vam observar que EPRS intervé en la localització de la proteïna de transport d’àcids grassos 1 (FATP1) dins la membrana, estimulant la captació d’àcids grassos de cadena llarga”, afegeix la Dra. Kozma. “Això va confirmar el doble paper de S6K1 en la seva contribució a l’adipositat i l’envelliment. De fet, els ratolins amb EPRS sense fosforilar presenten les mateixes característiques físiques (fenotip) que els ratolins deficients en S6K1: pes corporal baix, massa de teixit adipós reduïda i augment de l’esperança de vida. Aquests resultats reforcen el concepte que S6K1 pot servir com a biomarcador de l’obesitat o com a diana de fàrmacs contra l’obesitat”.

La Dra. Kozma col·labora actualment amb el grup de recerca CIBERobn del Dr. José Manuel Fernández-Real (Hospital Josep Trueta – IDIBGI) en un projecte finançat per La Marató de TV3 per obtenir mostres de teixit gras humà que permetin validar aquests resultats en éssers humans i desenvolupar nous biomarcadors d’expansió del teixit adipós.

Scroll to Top