logo IDIBELL
Català  |   Castellano  |   English
Search
The InstituteResearchWhat's onPlatformsJoin usTools
 

Reports

boto imprimir
Date: 28/06/2016

Juny 28th: LGBT Pride

En motiu de la celebració del Dia Internacional de l’orgull LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transexual), parlem amb Juan Huertas, Joan Duran i Francisco Miguel Torres sobre l’impacte que la condició sexual hagi pogut tenir o tingui, encara, en l’ecosistema de la recerca i la societat en general.


En motiu de la celebració del Dia Internacional de l’orgull LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transexual), el 28 de Juny, hem convidat a tres membres de l’IDIBELL a conversar sobre l’impacte que la condició sexual hagi pogut tenir o tingui, encara, en l’ecosistema de la recerca i la societat en general. Avui parlem amb:

  • Juan Huertas, investigador predoctoral del grup de recerca en Sarcomes de l’IDIBELL (JH)
  • Joan Duran, PhD, responsable de fundraising  a l’IDIBELL i autor de la novel·la “Eva Túrmix Ginebra” (JD)
  • Francisco Miguel Torres, PhD, representant de la Comissió d’Igualtat i gestió de la diversitat IDIBELL (FT)

 

Quin impacte penseu que té (o no té) la condició sexual en l’entorn de la recerca? És extrapolable a la resta de la societat?

 

 

JD: Sempre tinc la sensació que la comunitat investigadora, o universitària, no és equiparable a la resta de la societat en general, perquè vulguis o no es tracta d’un col·lectiu que té una formació i visió de la vida diferent; actualment, crec això fa que no es percebi discriminació. Com a professor universitari, estic en contacte directe amb els alumnes i no m’he trobat mai amb cap cas de conflicte.

 

JH: Hi estic d’acord. La comunitat científica té molt més assimilades les diferents condicions sexuals que existeixen. De fet, recordo com a la universitat es promovia molt la diversitat, fins i tot a un nivell que m’impactava. Si que és veritat, no obstant, que si parlem de persones més grans de vegades encara trobes una barrera; en tot cas, de vegades no saps fins a quin punt  el que se sàpiga quina és la teva condició sexual pot condicionar la teva vida. Per exemple, et planteges, si has d’anar a un sopar de grup, i vols portar la parella, quin impacte tindrà això? Potser aquí el prejudici és meu i no dels altres, i malgrat ara ja no ho vegi així en d’altres moments sí que m’he trobat en aquesta situació.

 

FT: Crec que no només és una qüestió generacional; en la recerca et trobes a gent de moltes nacionalitats, que depenen de beques i ajuts per tirar endavant els seus projectes,  fan una inversió en temps i dedicació que de vegades no s’entén o es reconeix...  També som “bitxos raros” i d’alguna manera, aquesta “discriminació” (política, econòmica) et dóna empatia respecte altres col·lectius en situacions similars.

 

JH: D’altra banda, penso que el context on ens trobem, la ciutat de Barcelona, també té un pes important. 


JD: Totalment. Som en una ciutat gran, oberta, cosmopolita, que té una història de tolerància que es remunta molt enrere, i això no és igual a tot arreu.

 

JH: Potser he tingut sort, però no crec que la meva condició hagi estat motiu de discriminació en l’entorn científic d’aquí. Sí que m’he trobat casos de persones que, potser perquè és una cosa nova per ells, el primer que fan quan estàs en un entorn nou és exposar la teva sexualitat. Et treuen un dret que per a tu és fonamental, el dret a decidir a qui, quan o si vols explicar-ho i això, que m’ha passat fora de l’entorn científic, et fa sentir vulnerable ja que penses que et jutjaran sense poder conèixer-te.

 

FT: I tot per una informació que és privada i que al cap i a la fi no hauria de repercutir. Jo aquí  hi veig dos nivells: un de més social, que és el que comentes, i un segon nivell més administratiu, en què la orientació sexual no té tant impacte com la discriminació de gènere, per exemple. En la recerca estem orientats a objectius i si se’t valora únicament com a entitat productora, per a les dones la maternitat representa un sostre de vidre molt penalitzat, i en canvi la condició sexual o idiosincràsia no hauria de suposar cap mena d’impacte.

 

 

Existeix l’activisme LGBT en el col·lectiu investigador?


JH: Jo no en conec cap exemple.

 

JD: Jo tampoc, i sobta bastant ja que aquest tipus d’activistes se’n troba en moltes professions: actors, escriptors... però són professions en les què importa és l’expressió de la personalitat, i en l’àmbit de la ciència això no té tanta rellevància.

 

JH: Crec que també hi influeix el no estar “de cara al públic”, és a dir, no ser massa mediàtics com a col·lectiu. Potser si aquesta situació fos diferent...

 

JD: Sí, però així com hi ha investigadors més famosos que se signifiquen per causes, per exemple, polítiques, no hi ha abanderats de la causa LGBT.

 

FT: Podria ser que això passi perquè seria políticament incorrecte plantejar que la comunitat científica no és prou oberta? Se suposa que som la part de la societat que viu més en el futur, i que el fet d’haver-se de significar podria implicar que encara anem endarrerits en aquest sentit. O potser és que no es vol visibilitat el problema; potser sí que hi ha referents científics que per estalviar-se problemes o decepcions per part del món de la ciència no es posicionen.

 

JH: En qualsevol cas, crec que tampoc hi ha cap investigadora o investigadora referent en aquest sentit. Personalment, només conec a Alan Turing, la història del qual s’explica a la pel·lícula Desxifrant Enigma, com a cas destacat de discriminació en l’àmbit científic. Potser a Estats Units sí que hi ha més referents perquè hi ha més diferències... aquí m’he adonat que hi ha gent LGBT en l’entorn científic que no ho diu, que no cal que ho facin, però sembla que el motiu és que no saben què es trobaran.

 

FT: Podríem dir que a nivell professional, la recerca no té en compte l’orientació sexual a l’hora d’avaluar cada investigador per atorgar beques o projectes, però que un nivell més social potser no som tan diferents de la resta de col·lectius a nivell de comportaments i dinàmiques.

 

 

 Arribarem a la plena normalització de les diferents orientacions sexuals en un futur proper?


JH: A mi em preocupa veure com  fins i tot en una ciutat com Barcelona encara hi ha molta gent amb pensament homòfob i una tendència creixent en alguns àmbits. Crec que és un procés que va per llarg. La crisi també té un impacte en aquests temes: sembla que tot, l’homofòbia, el racisme, l’auge de les polítiques de dretes,  està relacionat amb la por, i el rebuig a la diferència.

 

FT: Jo puc parlar com a pare; ara que haig de criar a una nena veig com la societat, especialment els joves, s’està polaritzant altre cop i s’observen actituds que són preocupants. Crec que té a veure amb el canvi de paradigma en l’educació, en la pèrdua de valor del coneixement en sí mateix; vivim en una societat que valora molt més el resultat que el procés per aconseguir-lo, i això fa que en alguns aspectes estiguem anant enrere.

 

JH: Fins i tot quan sento els meus nebots dient “els nens van de blau i les nenes de rosa” malgrat les meves germanes no els ho diguin, és molt significatiu.

 

FT: Institucionalment es fan coses; a nivell de drets escrits negre sobre blanc hem avançat molt. No obstant, i malgrat es facin moltes coses, queda el dubte sí és només per imatge o pressió mediàtica, o de si  la societat es troba  en la línia del que realment està establert per drets.

 

JH: És com amb la desfilada de l’Orgull; tothom l’accepta però pràcticament s’ha convertit en una cosa comercial desvirtuada de les motivacions per les que es va engegar.

 

 

 

A tall de conclusió, què destacaríeu d’aquesta conversa?


JD: A mi m’ha sorprès que la crida que hem fet des de l’IDIBELL per participar en aquesta iniciativa només ha rebut una resposta, malgrat tot el que hem comentat en relació al caràcter obert i inclusiu de la comunitat científica en aquests temes. Crec que falta implicació de la gent en aquest sentit.

 

FT: Per la part que em toca, crec que hem d’anar amb compte, perquè de vegades sembla que anem una mica endarrere i és responsabilitat de tots vetllar per a què no es perdin drets que ja tenim. A nivell més general, estic d’acord amb el fet que quan tens una posició rellevant és important posicionar-se; no es pot passar de puntetes per la vida.

 

JH: Jo pensava que aquest tema estava bastant acceptat en el món de la ciència, però reflexionant-hi ara veig que la visibilitat és molt important i és la que farà que l’acceptació del col·lectiu sigui més important i d’aquí uns anys no s’hagin de fer més xerrades com aquesta.




foto Joan Duran, Juan Huertas and Francisco Miguel Torres
Joan Duran, Juan Huertas and Francisco Miguel Torres


Share/Bookmark
 
© 2017 Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge



Results by pageInitial date
Select date
TitleFinal date
Select date
Search


Your password is about to expire. Please, write in a new password to continue

Remember this password allows you to access to all IDIBELL’s web applications

New password:
Confirm new password:

Accept



Your password is about to expire. Please, write in a new password to continue

Remember this password allows you to access to all IDIBELL’s web applications

New password:
Confirm new password:

Accept


Cancell

Passwords doesn’t match
The password must have at least 6 characters
The new password can not contain special characters
User register

Name
Surname
Second Surname
E-mail
User
Password
Language


Accept


Cancell




Encara no heu contestat l'enquesta de satisfacció sobre la píndola formativa sobre patents. No trigareu més de cinc minuts a fer-ho. La vostra opinió és molt important per millorar l’IDIBELL.

Voleu fer l’enquesta ara?

Yes

No




Further personal and contact information is needed to maintain IDIBELL databases.

Do you wish to fill the form now?

Yes

No





Please, remember to introduce your holiday’s planning in the application

Accept

Cancell